1. Saber ordinari : També anomenat saber vulgar, es aquell que es basa en l’experiència de la vida quotidiana preguntant el Què? de les coses.
2.Saber científic: es caracteritza perquè és un sistema que no permet estar criticada. Busca i explica el per què dels fets són d’aquesta manera. Es tracta d’un sistema sistemàtic, rigorós i crític. Es basa en el què?,el perquè? i el com?
3.Saber filosòfic: és el saber on el filòsof es pregunta el què? i el perquè de les coses des d’un punt de vista personal. Aquest saber és total i radical
4. Ciència: Saber sistemàtic predictiu que aplica la experimentació i les matemàtiques en l’estudi de la realitat. Comprova les qüestions a partir de la verificació o falsació experimentalment.
5. Mètode científic: Mètode que utilitza la ciència en el qual es realitzen unes determinades hipòtesis i posteriorment es comproven els resultats a partir d’experiments.
6. Sil·logisme: Raonament deductiu en el qual elaborades les premisses se’n segueix una altre diferent anomenada conclusió.
7. Axioma: Principi fonamental indemostrable dins dels sistema
8. Teorema: Enunciats obtinguts deductivament a partir d’axiomes o altres teoremes ja demostrats.
9. Inducció incompleta: Tipus de raonament en el qual a partir d’una sèrie de comprovacions individuals s’obté una conclusió. La conclusió no és certa, sinó poblable.
10. Enunciat protocol·lari: Enunciats que expressen fenòmens que han estat demostrats i constatats empíricament.
11.Llei: Enunciat universal que expressa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.
12. Teoria: Enunciat universal del qual es pot deduir totes les lleis d’una ciència particular. Dóna unitat a la ciència i permet trobar noves lleis.
13. Falsació: Refutació d’una hipòtesis a partir de que els fets deduïts d’aquesta no concorden amb els fets del món.
14. Comprensió: Consisteix a captar el sentit d’un esdeveniment, per la qual cosa cal situar-se dins els fets.
15. Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.
16. Empirisme: mètode que separa les dues fonts de coneixement, experiència i raó, pren partit per la primera.
17. Mètode racionalista: Mètode que afirma la primacia de la raó sobre l’experiència.
18. Joc de llenguatge: Maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Són models que descriuen situacions comunicatives que estan estretament entrellaçats amb “formes de vida”.
19. Hermenèutica normativa: Intenta descobrir entre els elements que fan possible la comprensió, uns criteris dels quals critiquen les falses comprensions, entenent que és possible progressar en la comprensió.
20. Ontologia: Part de la metafísica que tracta sobre l’ésser general i les seves propietats essencials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario