El show de Truman

Activitat 9. Els graus del coneixent.

Aquest text és un fragment adaptat de Kant del llibre “Crítica de la raó pura”, on Kant explica els graus del coneixement.

En el primer i el segon paràgraf ens explica la diferència entre l’opinió objectiva i la subjectiva.

Nosaltres diem que l’opinió és certa, però en realitat una opinió no es pot denominar certa o falsa, ja que per a cada ésser és un enteniment diferent. Aquests enteniments es poden basar en fonaments objectius( quan pot estar d’acord amb els altres éssers racionals.  No estem segurs però podem coincidir amb la mateixa opinió que els altres, anomenat convicció.) En canvi, quan diem “opino que”, en comptes de”estic convençut de” ho diem perquè no estem convençuts, és opinió subjectiva, s’anomena persuasió, no estem segurs que la nostra opinió coincideixi amb els altres éssers racionals.

Kant ens explica que podem afirmar alguna cosa quan és de forma objectiva on hi haurà més persones que coincideixin amb aquella opinió, tot el contrari en les opinions de formes subjectives.

A part de la opinió, també parla de la creença on tampoc podem demostrar als altres el perquè nosaltres si que creiem, però si que ens justifiquem, és totalment.

Per últim el tercer grau de coneixement, el saber, aquest grau ens permet justificar el perquè de quelcom de forma objectiva i subjectiva, ja que podem convèncer als altres i també per a nosaltres.

Activitat 8. Definicions del Tema 1.

1. Saber ordinari : També anomenat saber vulgar, es aquell que es basa en l’experiència de la vida quotidiana preguntant el Què? de les coses.

2.Saber científic: es caracteritza perquè és un sistema que no permet estar criticada. Busca i explica el per què dels fets són d’aquesta manera. Es tracta d’un sistema sistemàtic, rigorós i crític. Es basa en el què?,el perquè? i el com?

3.Saber filosòfic: és el saber on el filòsof es pregunta el què? i el perquè de les coses des d’un punt de vista personal. Aquest saber és total i radical

4. Ciència: Saber sistemàtic predictiu que aplica la experimentació i les matemàtiques en l’estudi de la realitat. Comprova les qüestions a partir de la verificació o falsació experimentalment.

5. Mètode científic: Mètode que utilitza la ciència en el qual es realitzen unes determinades hipòtesis i posteriorment es comproven els resultats a partir d’experiments.

6. Sil·logisme: Raonament deductiu en el qual elaborades les premisses se’n segueix una altre diferent anomenada conclusió.

7. Axioma: Principi fonamental indemostrable dins dels sistema

8. Teorema: Enunciats obtinguts deductivament a partir d’axiomes o altres teoremes ja demostrats.

9. Inducció incompleta: Tipus de raonament en el qual a partir d’una sèrie de comprovacions individuals s’obté una conclusió. La conclusió no és certa, sinó poblable.

10. Enunciat protocol·lari: Enunciats que expressen fenòmens que han estat demostrats i constatats empíricament.

11.Llei: Enunciat universal que expressa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.

12. Teoria: Enunciat universal del qual es pot deduir totes les lleis d’una ciència particular. Dóna unitat a la ciència i permet trobar noves lleis.

13. Falsació: Refutació d’una hipòtesis a partir de que els fets deduïts d’aquesta no concorden amb els fets del món.

14. Comprensió: Consisteix a captar el sentit d’un esdeveniment, per la qual cosa cal situar-se dins els fets.

15. Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos  recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

16. Empirisme:  mètode que separa les dues fonts de coneixement, experiència i raó, pren partit per la primera.

17. Mètode racionalista: Mètode que afirma la primacia de la raó sobre l’experiència.

18. Joc de llenguatge: Maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Són models que descriuen situacions comunicatives que estan estretament entrellaçats amb “formes de vida”.

19. Hermenèutica normativa: Intenta descobrir entre els elements que fan possible la comprensió, uns criteris dels quals critiquen les falses comprensions, entenent que és possible progressar en la comprensió.

20. Ontologia: Part de la metafísica que tracta sobre l’ésser general i les seves propietats essencials.

Activitat 6. Hipòtesi, llei i teoria.

Aquest fragment, és una adaptació de Pizzarro del llibre” Aprender a Razonar”. Principalment ens parla de la relació que existeix entre la hipòtesi, la llei i la teoria.

Al començament del paràgraf, ens explica que la ciència es dirigeix per descobrir cosses interessants i mitjançant la hipòtesi científica, ens dóna la afirmació d’aquestes.  

En general, una hipòtesi no es transforma en llei científica fins que la hipòtesi no surt adequada per més d’un procés de comprovació.

I és a partir d’aquestes lleis que quan  s’ordenen formen la teoria científica

L’autor d’aquest fragment, utilitza una metàfora per tal de relacionar un arbre amb la teoria. Interpreta les arrels dels arbres, que són qui ajuda a que creixi i s’elabori les fulles, les fruites.. amb les hipòtesis que fan que s’elaborin les teories.

En aquest text, com a conclusió assenyalo la importància que dóna Pizzaro a les hipòtesis, que són les que ens ajudaran també gràcies als científics, a les innovacions científiques cada cop conèixer més sobre la ciència. Per arribar a una conclusió hem hagut de passar per la hipòtesi, pel raonament i per l’experimentació.